Poques propostes abans del 9-M

En la campanya electoral de les eleccions generals 2008 a l’estat espanyol, no s’han escoltat moltes propostes sobre la millora radical i canvis profunds del sistema estatal de l’Administració de Justícia, ni pels partits polítics de dreta, de centre, ni d’esquerra. Semblava que aquest tema no interessava massa.

Això no és com altres assumptes, com ara el terrorisme, que ompli i ompli diaris i tertúlies, i dona vots. El funcionament de la Justícia només té actualitat i preocupació per la gent i pels grans líders polítics, com ara: quan la gran injustícia, i el morbo afegit, d’una mort d’una menor, encén els cors, la indignació social, autoalimenta els mitjans de comunicació i la solució única: enduriment de les penes. Fins i tot, s’ha demanat la instauració de la cadena perpètua (i d’ací poc, no m’estranyaria gens ni miqueta, que es reivindicara la pena de mort).

L’altre dia dèiem uns companys de treball, que a nosaltres, com a advocats en exercici, no ens estranya en absolut el desficaci i el mal funcionament del cas de la menor tant comentat. Això ho vegem cada dia.

Sabem que majoritàriament pels Jutjats i Tribunals es solen incomplir cada dia moltíssim terminis establerts en les lleis processals. I no passa res de res. Sabem perfectament què passa si un funcionari està de baixa: o no el substitueixen, o, generalment, cap altre fa la seues feines. Sabem qui entra i qui no entra en l’horari de treball de les 8 h., i qui aguanta o no fins a les 15 h.; qui se’n va al mercat o al supermercat a comprar en hores de treball, etc. Sabem com es pot despistar un acusat o demandat per a que no se li faça cap notificació; com no es poden reclamar xecs, pagarés, lletres, que no tenen fons; que s’aporten testimonis prou dubtosos. Sabem les setmanes, mesos, o anys que es tarden en fer determinats tràmits, etc. etc. etc.

Així de clar. I no sol passar res.

I què? Algú ho pensa canviar tot això? Interessa, realment, canviar-ho?

Moisès Vizcaino Garrido

Maig de 2008.- Castelló de la Ribera - acicastello

Mania nacional pel debat (a Holanda)

En un interessant article publicat el passat dia 13 d’abril de 2008, en la secció "DOMINGO” del diari EL PAIS, “Y Holanda no ardió”, de John Carlin, sobre tolerància i Islam a Holanda, consta: “Dura y delicada, al mismo tiempo, es lo que resume la estrategia holandesa, que se basa en el principio del diálogo y se construye en torno a una manía nacional por el debate, a la que se han incorporado cada vez más los musulmanes, y a la afición de sacar todo la luz si complejos. Muchas de las iniciativas han nacido dentro de la propia sociedad civil, que ha engendrado una epidemia de foros, comités de jóvenes y grupos de encuentro intercultural en todos los frentes. Un ejemplo es el caso de Tarik Yousif, un empresario de 31 años, de padres marroquíes, que durante dos años presidió cuatro debates a la semana.”Por agotamiento total, he tenido que rebajarlo en el último año a cuatro al mes”, explicó.”

Em va cridar molt l’atenció la forma (diàleg, debat, fòrums, comitès de joves, grups d’encontre intercultural, …) d’abordar a Holanda un tema tant complex com la relació entre musulmans i europeus, perquè l’equip de persones que vam decidir crear, en juny de 2006, la publicació cívica de participació www.acicastello.org ho vam fer justament per a crear un lloc de debat, d’intercanvi, de comunicació, a internet sobre temes locals de Castelló. Així, un dels quatre valors sobre els quals basem la línia editorial de la publicació, és com vam dir a l’inici el següent: “DEMOCRàCIA REAL. Pensem que la democràcia va molt més enllà de votar cada 4 anys, pagar impostos i estar totalment desinformats. Pensem que la democràcia és una forma de viure i d’actuar en societat que ha d’anar molt més enllà del dret al sufragi, la democràcia ha de ser i significar: participació ciutadana; informació plural, clara i transparent de la gestió municipal; debatre públicament les qüestions que ens afecten; escoltar i tenir consideració a les minories; dialogar i respectar; fer pressupostos participats; ...”

En el mes de febrer de 2008, l’Associació Plataforma Cívica Castellonera –PCiC- va decidir impulsar i posar en marxa l’activitat FòRUM CASTELLONER DE DEBATS (FOCAD) sobre temes locals d’interès col·lectiu: cincumval·lació; polígon; residència; i col·legi públic (seran els quatre primers).

El debat, entés com a eina de comunicació en directe entre un grup de persones, d’intercanvi i discussió entre diversos interlocutors de posicions contraposades, d’exposició dels arguments que aporte cadascun, i obert a la participació directa del públic (en el cas del FOCAD) o dels internautes (en el cas d’acicastello.org).

Des de la societat civil castellonera, hem de ser capaços de crear espais de debat, per a poder abordar, discutir i argumentar sobre els temes que ens afecten com a poble, com a col·lectivitat; per a intentar trobar solucions reals, que transformen i milloren les mancances locals històriques i actuals, que patim els seus ciutadans; i, en definitiva, per a exigir als polítics que les apliquen.

Moisès Vizcaino Garrido.-
Castelló de la Ribera - acicastello , abril de 2008.

Quina és l’estratègia de la dreta de Castelló?

En el Primer Diccionari, de l’editorial Eumo/Bullent, ed. 1991, consta literalment: “Voltor.- Ocell gran que s’alimenta de carn morta o podrida”.

L’estratègia política de la dreta local està molt clara, i es basa fonamentalment, i com a mínim, en estes línies d’actuació política:

1.- El PP no ataca políticament a EU, de moment, amb una moció de censura per aconseguir l’alcaldia. Espera pacientment ple darrere ple, i eleccions darrere eleccions, que caiga la “peça”, i que aparega el “cadáver” polític dels principals grups de l’esquerra local (EU-PSOE), totalment desunida i barallada, amb acusacions mútues de: “i tú més”, “la culpa és teua”, ...

2.- Espera tranquil·lament el desgast del grup de govern (EU) ara en minoria, aprovant determinats acords plenaris, amb el joc descarat que li fa el grup municipal del PSOE local, i sobre temes que no eren ni prioritat en els seus respectius programes electorals.

3.- Repetix contínuament que 1 regidor (de GCiE) no pot marcar la política local, i vota en contra de qualsevol proposta d’este grup, perquè encapçala els seus escrits posant “Al M.I. Ajuntament de Vva. de Castellón/ Castelló de la Ribera”, sense valorar el fons de l'assumpte. Sempre es queixen d’açò, i la resta (EU-PSOE), normalment, es manté en silenci (i ja sabem: qui calla ...).

4.- El PP no ha proposat mai fer-se càrrec de cap responsabilitat municipal, i també va votar en contra de la moció de “13 regidors/13 prioritats/13 àrees” que va presentar GCiE al començament de la legislatura.

5.- Quan es plantegen decisions sobre polítiques de participació ciutadana (com per exemple la creació del Consell Municipal de participació Ciutadana –al que va votar que sí-), al PP se li nota molt que no li ve gens bé, i sempre trau com argument que s’aprove abans el R.O.M. (reglament d’organització municipal), sense haver aportat cap esborrany d’aquest a l’Ajuntament en 10 mesos de legislatura. De veritat és el R.O.M. una necessitat prioritària del poble?

6.- Impulsa el seu candidat local (ara també diputat) des de la Diputació Provincial de València, per a controlar totes les actuacions del PP autonòmic i provincial en el nostre poble, i penjar-se la medalla en el moment oportú: mesos abans de les eleccions de 2011. Quasi ningú denúncia, ni els exigeix que porten en la Generalitat i en la Diputació més de 12 anys manant i incomplint les inversions més importants que necessita el poble: nou edifici del Col·legi públic, variant, centre de dia i residència, per posar alguns exemples.

7.- Van transmetent pel poble que la única alternativa real a EU és el PP, ja que ni PSOE, ni GCiE poden ser alternativa a l’actual alcalde, i és impossible que ixca des de dins d’EU un candidat que substituisca a l’actual.

Front a aquesta estratègia de la dreta local, els dos grups majoritaris de l’esquerra local no tenen cap estratègia (almenys visible), i simplement competixen en acusar-se mútuament d’haver trencat el pacte de govern EU-PSOE, i en reiterar velles discussions en els Plens, que sonen a fracassos i frustracions del passat.

“Que ve el PP, que ve el PP, ...” no paren de repetir alguns amb certa por o preocupació (i de tant de repetir-ho acabaran creient-s’ho i fent-ho real !). De moment, ni un alè de renovació, d’il·lusió, d’autocrítica, de canvis en actituds i en persones, de fer les coses d’una altra forma totalment diferent, a com s’han fet estos últims anys. Sobretot pel poble i pels ciutadans que l’habitem. Anem passant. El que estiga bé que no es moga.

Moisès Vizcaino Garrido
Abril de 2008
Castelló de la Ribera - acicastello

Presentació

Hui, 25 d’abril de 2008, he decidit que “brote” en la meua vida un blog propi, la finalitat del qual és doble: en primer lloc, exposar les meues reflexions, idees, propostes, preocupacions, consideracions, crítiques, denúncies, etc., sobre el món que ens envolta, tant el quotidià que tinc més a prop (el meu poble, Castelló de la Ribera), com el més llunyà, que observe a través dels mitjans de comunicació i de la xarxa internet (el País Valencià, els Països Catalans, l’Estat Espanyol, la Unió Europea i la resta del Món); i, en segon lloc, voldria recopilar, poc a poc, els escrits, articles, anotacions, ... que he anat fent de hui cap enrere.

No és un blog per a contar la meua vida personal i privada. Ni pretenc entrar en la immediatesa de les notícies del dia a dia. De moment, la intenció és escriure sobre aquestos quatre apartats:

CASTELLÓ (DE LA RIBERA)

Aquest apartat contindrà aportacions sobre la vida pública del municipi on he nascut, on visc i on treballe de dilluns a divendres, i on tinc un compromís cívic compartit amb els companys i companyes de l’equip de redacció de la pàgina web acicastello.org i de l’associació Plataforma Cívica Castellonera-PCiC, i un compromís polític per a la legislatura 2007-2011, en l’agrupació d’electors GCiE-Gent de Castelló i d’Esquerra (que va obtindre un regidor en les eleccions de 2007), i com a simple afiliat d’ERPV (de moment encara, i no sé amb quin futur!).

DRETS LINGÜÍSTICS DELS VALENCIANOPARLANTS (DRETS CÍVICS)

Ací apareixeran informacions i consideracions sobre l’exercici dels drets lingüístics dels valencianoparlants al País Valencià, a l’àmbit administratiu, jurídic i judicial.

JUSTÍCIA JUSTA

En aquest altre apartat, i des de la perspectiva de l’exercici de la meua professió d’advocat, intentaré aportar reflexions sobre la l’Administració de Justícia, i idees per a que canviar i millorar el funcionament de l’aparell estatal de l’Administració de Justícia.

AFERS PÚBLICS

En aquesta quarta part del blog, exposaré les meues opinions sobre qüestions públiques tant del país, com estatals, europees o mundials, no incloses en els altres tres apartats.

En el món actual en el que vivim, cal que broten noves idees i, sobretot, actituds i fets en les persones, per a que la globalització siga la dels drets humans, la de la democràcia real i participativa, la de la pau i la no violència, la del respecte al patrimoni cultural i natural. Cal que brote la “globaldignitat”. Aquesta aportació només vol ser un granet d’arena més.

Moisès.- 25-abril-2008.-